La irrupció de la intel·ligència artificial (IA) està reconfigurant el treball, mentre empreses i responsables públics miren de seguir el seu pas. Qui hi guanya i qui hi perd, amb aquesta transformació tecnològica? Juan Gabriel Rodríguez, catedràtic d’Economia a la Universidad Complutense de Madrid, fa anys que estudia com afecten l’automatització i la IA els salaris a Espanya. La seva última investigació, impulsada per l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”, posa en relleu que la digitalització està augmentant la desigualtat entre els treballadors i remarca la necessitat d’adaptar-nos per evitar un impacte més gran els anys vinents.
El seu últim treball, L’impacte de les noves tecnologies en la desigualtat salarial a Espanya, analitza com influeix l’automatització en els salaris a Espanya. Què han descobert?
El nostre estudi revela que el canvi tecnològic —i en particular l’automatització de tasques— ha estat determinant en l’evolució del mercat laboral en les dues últimes dècades. L’impacte que ha tingut ha estat molt més gran que el dels altres factors, com la globalització o el nivell educatiu. I els seus efectes són clars: l’automatització i la IA fan que augmenti la desigualtat. Tots els indicadors que vam analitzar ho demostren. És estructural i no es pot ignorar.
La IA afecta de la mateixa manera totes les ocupacions?
Per primera vegada en la història, una tecnologia pot substituir no tan sols les tasques rutinàries, sinó també les creatives. La IA afecta directament llocs de feina que requereixen molta formació, cosa que fins ara no havia passat. Tanmateix, les persones amb més nivell educatiu també tenen més eines per adaptar-s’hi i utilitzar-la per complementar la seva feina sense ser substituïts. Gràcies a això s’han fet més eficients i les empreses busquen perfils com els seus.
Ens en podeu donar algun exemple?
En el sector sanitari, un metge podria ser substituït per un algoritme capaç de processar símptomes i retornar un diagnòstic. Però el més probable és que el professional utilitzi aquesta eina per fer-se una composició de lloc i fer una primera anàlisi i, a partir d’aquí, aplicar el seu judici i la seva experiència per donar un diagnòstic.
Però aquesta complementarietat no es dona amb les professions menys qualificades…
L’automatització està substituint o rebaixant els salaris del tram de llocs de treball amb qualificació mitjana i baixa. Per tant, veiem dues dinàmiques simultànies: en el tram alt hi ha un efecte de complementarietat entre tecnologia i treball que empeny els salaris cap amunt, i en el tram mitjà i inferior la substitució tecnològica pressiona els salaris a la baixa.
«L’automatització està substituint o rebaixant els salaris del tram de llocs de treball amb qualificació mitjana i baixa.»
Aquesta polarització es dona en tots els sectors?
La IA no s’està implementant de manera homogènia i probablement hi haurà diferències substancials entre professionals fins i tot quan els nivells de formació que es requereixin siguin similars. Per exemple, estem veient que la tecnologia facilita la creació de música i el tractament d’imatges, cosa que afecta sobretot els professionals creatius. En el nostre equip estem comparant l’impacte de la IA en les indústries culturals amb el d’altres àmbits perquè tot apunta que la seva transformació serà diferent.
El vostre estudi revela que els joves són els grans perjudicats d’aquest canvi tecnològic. No hauria de ser la generació més habituada al món digital
El col·lectiu jove és molt divers, de manera que és difícil generalitzar, però cal remarcar que tenir coneixements digitals no els habilita per treballar millor amb noves tecnologies. Tornant a l’exemple del metge: per interpretar els resultats processats per un algoritme cal un coneixement profund sobre els símptomes i els diagnòstics, i això no t’ho dona el simple fet de saber com funciona l’eina informàtica. Per beneficiar-se de la IA cal experiència, anys de professió.
«Per beneficiar-se de la IA, més enllà de coneixements digitals cal experiència, anys de professió.»
Les vostres dades també qüestionen l’anomenat efecte degoteig. A què fa referència aquest concepte?
L’efecte degoteig és una teoria econòmica clàssica que suggereix que, si el canvi tecnològic beneficia les rendes més altes, el benestar anirà calant després en les mitjanes i baixes. El que observem, en canvi, és que aquest és un procés que té guanyadors i perdedors, i si volem que tothom es beneficiï de la digitalització hem d’introduir canvis perquè el creixement per degoteig no s’està produint.
Crida l’atenció que la bretxa salarial de gènere s’està reduint. Els salaris de les dones han millorat o és que ens igualem a la baixa?
Aquests últims anys hem vist un salt important de les dones cap a llocs de treball molt qualificats. Això es deu tant a l’augment del nivell educatiu com al fet que ha canviat radicalment l’estereotip de les professions que desenvolupaven les dones. Ara bé, moltes ocupacions tradicionalment masculinitzades han anat desapareixent i avui aquests treballadors cobren menys. La bretxa de gènere s’ha reduït a causa d’aquestes dues tendències, però encara no podem determinar amb certesa el pes que hi té cadascuna.
La IA destruirà més ocupació de la que genera?
Aquesta és la incògnita més important. Alguns estudis defensen que està augmentant l’ocupació, i d’altres, que està disminuint; no hi ha consens entre els experts. El problema és que la tecnologia canvia d’un dia per l’altre, que hi ha diversos tipus d’IA i que l’impacte per sectors és diferent. Hi ha un buit important de dades que fa que sigui molt complicat poder tenir una panoràmica general. No podem saber si els escenaris alarmistes es compliran, però hauríem d’estar-hi preparats per si es confirmen.
Qui creu que sortirà més perjudicat de l’avenç de la tecnologia?
És difícil fer-ne un pronòstic, però la tendència és que les ocupacions de menys qualificació que requereixen treball físic, com l’atenció a les persones grans o l’hostaleria, no seran substituïdes per algoritmes, robots o programari. El que sí que pot passar és que aquests salaris s’estanquin. En canvi, pel que fa a les ocupacions de qualificació mitjana, és molt probable que continuï el procés de substitució tecnològica que va començar a principis del segle XXI. I en les professions més qualificades veurem diferències segons el sector: algunes activitats estaran més afectades per la IA que altres i tot dependrà de la capacitat dels professionals per adaptar-s’hi.
«Les ocupacions de menys qualificació que requereixen treball físic no seran substituïdes. En les més qualificades, tot dependrà de la capacitat dels professionals per adaptar-s’hi.»
Quin impacte tindrà en el conjunt de la societat?
Tot apunta a un escenari en el qual la polarització laboral i l’augment de la desigualtat creixeran. Alguns dels professionals de qualificació mitjana que seran substituïts per l’automatització aconseguiran fer un salt cap amunt, però la majoria cauran al sector baix de la distribució salarial. Acabaran competint per llocs de treball d’aquest segment inferior, i això farà que els sous es moderin.
Sabeu si hi ha exemples d’altres països en què els treballadors s’hagin requalificat amb èxit?
La IA està agafant pràcticament tots els països amb el pas canviat; la resposta política està sent massa lenta. Tot i així, alguns països, como els Països Baixos per exemple, han utilitzat fons Next Generation per requalificar professionals que es podrien quedar enrere en aquest procés de canvi tecnològic. Nosaltres creiem que no n’hi prou amb oferir cursos a les persones que ja han perdut la feina. Cal replantejar el sistema educatiu des de dins perquè els joves acabin els estudis coneixent les tecnologies que canvien i continuaran canviant el mercat laboral.
Com hauria de ser aquest canvi en l’educació?
El sistema educatiu encara té un estil anacrònic, especialment a Espanya, on és bastant rígid i les assignatures són estanques, no permeten barrejar coneixements de lletres i ciències, artístics i tecnològics. També és fonamental la formació contínua. No parlo de fer un màster durant un any, sinó de dedicar temps de manera contínua a entendre com evoluciona el nostre lloc de treball i com podem utilitzar les noves tecnologies a favor nostre.
Què més hi poden fer els governs?
Convindria revisar el sistema fiscal perquè fos el màxim de neutral possible entre capital i treball. De vegades, els incentius fiscals afavoreixen inversions en tecnologies que no sempre milloren la productivitat, però que s’adopten perquè resulten més rendibles. També seria útil crear una institució que supervisés i regulés el desenvolupament de la IA.
Un organisme per vigilar la IA?
Diferents veus, com la del Premi Nobel d’Economia Daron Acemoğlu, reivindiquen la creació d’institucions d’aquest tipus. Les seves funcions serien, d’una banda, incentivar els desenvolupaments tecnològics que siguin inclusius. Per exemple, els que es donin en sectors amb grans dèficits de productivitat, com l’educació, la sanitat o els serveis a empreses. D’altra banda, haurien de supervisar l’ètica dels nous avenços tecnològics per prevenir fenòmens com els biaixos discriminatoris. Caldria veure quina hauria de ser la composició d’aquesta agència, però hauria d’incloure representants dels diferents estaments socials i experts capaços d’anticipar el que vindrà.
A banda dels governs, quin paper correspon a les empreses en la reducció de la desigualtat salarial?
Les empreses busquen ser eficients i obtenir beneficis, per la qual cosa s’adaptaran al sistema i respondran als incentius econòmics que marqui el sector públic. En la mesura que les plantilles estiguin més qualificades podran incorporar noves tecnologies. Per això, les companyies contractaran professionals que tinguin una formació que encaixi millor amb la IA. El seu paper és més passiu perquè, tot i que podrien assumir part de la capacitació, corren el risc de perdre aquests treballadors un cop qualificats.
«Les companyies contractaran professionals que tinguin una formació que encaixi millor amb la IA.»
I quin paper hi poden tenir les organitzacions del tercer sector?
El seu rol és diferent i molt rellevant. D’una banda, poden alertar la societat sobre els riscs potencials associats als nous desenvolupaments tecnològics. D’altra banda, poden transmetre que la tecnologia ha vingut per quedar-se i que, si no actuem, ho faran els altres. La seva funció és ser proactives i reconduir la tecnologia perquè beneficiï la societat, que sigui més inclusiva.
Un rol de conscienciació?
Tenir una població informada, no espantada, és clau. Una ciutadania ben informada s’adapta millor als canvis. Però, perquè passi això, hem de mostrar que la tecnologia no afecta totes les professions ni tots els grups de la mateixa manera. En el meu cas, per exemple, em pregunto com canviarà l’educació universitària amb l’adopció massiva d’aplicacions d’IA generativa. Hem d’interioritzar aquests canvis no amb por, sinó amb una actitud proactiva. Aquest és l’enfocament que hauríem de fomentar.
Què li diríeu a un jove de 18 anys que ha d’escollir el seu rumb professional?
Li diria que l’educació formal és necessària, però no suficient, i que busqui activament mòduls, cursos, programes complementaris al sistema tradicional. Insisteixo molt en això quan parlo amb els meus alumnes: cadascú ha de construir el seu propi perfil professional. Els qui ho aconsegueixin podran accedir a llocs de treball i salaris més bons.
- Et Recomanem -
