Barcelona reitera el seu compromís per acabar amb la multireincidència i reivindica el “segell barceloní” de la llei

ACN Barcelona – El govern de Barcelona, Junts i el PP han reiterat aquest divendres el seu compromís per acabar amb la multireincidència en un acte amb la degana de l’ICAB, Cristina Vallejo. L’alcalde Jaume Collboni ha enviat el missatge que hi ha una majoria al consistori que vol que la reforma del Codi Penal “avanci” i ha tingut un reconeixement per als grups polítics que ho han fet possible. El que els uneix ha dit, és la voluntat de reduir la sensació d’inseguretat i que el fenomen de la multireincidència “passi a ser història”. Junts ha reclamat que la norma s’apliqui “amb la màxima celeritat” i el PP ha reivindicat “el segell barceloní” de la llei. La degana de l’ICAB ha apuntat que la reforma ha d’anar acompanyada d’un reforç de la planta judicial.
L’acte s’ha fet just abans del plenari i després que el dia 12 de febrer passat el Congrés dels Diputats aprovés la llei de reforma del Codi Penal que busca augmentar el càstig a la multireincidència amb el suport del PSOE, el PP, Vox i Junts, partit que va impulsar la iniciativa. 

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha recordat que aquest divendres el plenari municipal ha de votar un seguit de resolucions en favor de la tramitació de la reforma del Codi Penal que penalitza i endureix les penes i introdueix tipus per lluitar contra la multireincidència, un objectiu que ha qualificat de compartit a la ciutat des de fa anys. 

S’ha referit a l’increment de l’acció policial que ha permès tenir “les millors dades en els darrers deu anys pel que fa a petits delictes vinculats a la multireincidència”, però ha remarcat que cal seguir treballant amb fermesa per reduir la corba de delictes associats a la multireincidència. En aquest sentit, ha llançat el missatge que “hi ha una majoria del consistori i també de la ciutat, que vol que la reforma avanci per consolidar el que s’ha aconseguit i anar eliminant una de les principals causes de percepció d’inseguretat dels darrers deu anys”.

Així, ha destacat que es tracta d’un acte compartit amb els grups polítics que han impulsat la iniciativa al Congrés dels Diputats i ha insistit que l’objectiu comú és reduir la sensació d’inseguretat, eliminar factors d’inseguretat i que la multireincidència a Barcelona “passi a ser història”.

Per la seva banda, el portaveu de Junts, Jordi Martí, ha afirmat que aquest acte serveix per celebrar “un pas endavant en la lluita contra la inseguretat i la multireincidència” i ha posat en valor la feina feta per institucions, entitats i societat civil, assegurant que els grups polítics s’han inspirat en aquesta tasca feta “amb rigor i solvència”.

Martí ha confiat que la reforma arribi al Congrés per a la seva aprovació definitiva i comenci a aplicar-se “amb la màxima celeritat”. També ha advertit que “les lleis sense recursos són només bones intencions” i ha reclamat dotació de recursos humans i econòmics “per reforçar la planta judicial, agilitzar processos i acabar amb la impunitat”.

Daniel Sirera (PP), ha assegurat que la recent aprovació de la llei contra la multireincidència és “més que una reforma legal” i ha valorat que és “el missatge clar que Barcelona no es resigna, no mira cap a un altre costat i actua quan té un problema greu com el de la delinqüència”. En aquesta línia, ha afirmat que la llei aprovada al Congrés té un “segell clarament barceloní”, tot recordant que va néixer a l’ICAB amb l’impuls del seu aleshores degà i fruit de la feina conjunta d’entitats i associacions.

Un fenòmen estructural i la necessitat de reforçar la planta judicial

La degana de l’ICAB, Cristina Vallejo, ha afirmat que la multireincidència “no és només un problema penal”, sinó un “repte estructural” que incideix en la convivència ciutadana i en la confiança en les institucions. Ha assenyalat que és una problemàtica que generava molta “frustració social, sobrecàrrega de l’administració de justícia i dificultats per a les forces de seguretat”.

Segons Vallejo, la reforma buscava “corregir aquestes disfuncions” i donar una resposta “clara i proporcionada” que doni confiança a l’estat de dret. Ha destacat que la reforma incorpora que les corporacions legals tinguin acció penal i que hi hagi mesures cautelars d’allunyament, però ha insistit especialment en la necessitat de reforçar la planta judicial: “Perquè la llei no sigui paper mullat cal aquest reforç”, ha valorat Vallejo que ha assenyalat que la reforma “no pretén augmentar penes, sinó restaurar la capacitat institucional i la capacitat dissuasiva davant organitzacions que operaven amb una resposta penal mínima”.